La Paternitat és una funció que no sempre recau en la persona del pare biològic, ni tant sols, en una figura masculina. Aquesta funció és important per l'estructua emocional i psicològica de l'infant. En ocasions, apareix la dificultat en l'exercici del principi d'autoritat, en el fill. 

El Pare és qui intercepta el vincle mare-fill. Ho fa a partir de la mateixa mare, que introdueix el pare en el seu discurs, a través del llenguatge.

El malalt psicosomàtic té dificultats per connectar amb els elements inconscients, canalitzar i donar sentit als afectes.

El Psicòleg Clínic no pot eludir la seva implicació amb el Jurament Hipocràtic: Curar si es pot i sinó alleugerir.

El treball psicoterapèutic aprofundeix en els efectes contraproduents d'una experiència de maltracta i, se sap que en molts casos, encara que no sempre, pot quedar fixada en el psiquisme.